jueves, 11 de junio de 2015

CÉSAR VALLEJO

D'aquest bust que fa el 1992 l'escultor Pedro Barrera Vegaper representar l'efígie del poeta peruà César Vallejo, el primer que ens sobta és el recurs de l'inacabament de la part inferior del bust, que correspon, anatòmicament parlant, a la zona dels muscles i de les espatlles.

ESCULLERA

                                               



 Marca la cicatriu dels Déus.
''Su boca se conviritió en brahmán, el guerrero fue producto de sus brazos, sus muslos fueron el artesano, de sus pies nació el siervo. El cielo emanó de su cabeza, la tierra de sus pies, la Luna de su conciencia, el Sol de su mirada, Indra y Angi de su boca, el viento de su aliento...''

ALEGRIES


2015-06-09 11.51.53.jpg
Peça escultòrica que ens presenta la figura d'una balladora flamenca en el moment immediatament posterior a l'execució d'un dels seus girs coreogràfics. En aquest sentit, tot i l'esquematisme general amb què s'ha concebut la figura observem que, com a conseqüència d'aquest gir sobtat, el vestit de la balladora està tot rebregat o fent plecs. Aquesta composició esquemàtica és preferent en el cap (llis, despullat de qualsevol ornament propi del vestuari flamenc) i en les extremitats superiors, tot allargassades, com si a les mans la balladora hi dugués un ventall i una castanyola. Per la part posterior de la figura, contrastant amb els revolts del vestit, també és esquemàtic el disseny de la sabata entaconada de la dona que balla aquestes "alegries" a què al·ludeix el títol de l'obra.



LA REPÚBLICA. HOMENATGE A PI I MARAGALL

Resultat d'imatges de REPUBLICA NOU BARRIS


L'escultura de Josep Viladomat i el medalló deJoan Pie que hi ha en aquest monument procedeixen de l'obelisc del Cinc d'Oros, on havien estat només tres anys, des de la inauguració a l'abril de 1936 fins a la seva retirada l'any 1939 per les autoritats franquistes. Però no van ser destruïts, sinó amagats en un magatzem municipal del carrer de Wellington on van romandre mentre va durar el règim franquista al costat de les altres estàtues retirades: Layret, Pau Claris, Rafael Casanova i el doctor Robert.

VÍCTOR JARA








L'11 d'abril del 2002 es va inaugurar a la plaça Karl Marx unmonument a Víctor Jara (Lonquen, Xile, 1932 - Santiago de Xile, 1973), el cantautor xilè que esdevingué molt popular a Catalunya gràcies a la versió que, de la seva cançó Te recuerdo, Amanda, va fer Raimon. Jara va morir assassinat a mans dels colpistes xilens a l'estadi de Santiago de Xile, després de cinc dies de tortures.









BLAS INFANTE

''PER INICIATIVA DEL CENTRE ANDALÚS A CATALUNYA, LA CIUTAT DE BARCELONA A BLAS INFANTE, LÍDER DEL ANDALUSISME'' Així es representa l'escultura de Blas inscrita a la pedra

FONT MANUEL DE FALLA











Un dels trets distintius de la creació dins d'allò que s'ha denominat la postmodernitat és el gust o el culte per la diversitat, per l'eclecticisme. En aquesta obra podem copsar algunes característiques pròpies d'aquesta heterogeneïtat postmoderna. 











 


  

EL PETIT PRÍNCEP







Aquesta escultura produïda per Judith Masana es troba en els Jardins del Petit Príncep.
Aquest monument està relacionat amb el conegut llibre "el petit príncep”. La part més important és la part de sota que diu: invisible, ara les plantes que la tapen.

GUINEU


Resultat d'imatges de GUINEU PARC DE LA GUINEUETA

La urbanització de la Via Júlia, on es van inaugurar el juny del 1986 dues esculturesmonumentals, d'Antoni Rosselló i Sergi Aguilar,   va comportar, al llarg dels sis anys següents, arranjament de dos espais públics adjacents, a plaça de Francesc Layret i la d'Àngel Pestaña,unides per la nova rambla en què es va transformar l'antic carrer del Conflent, on es van posar també obres d'artistes de prestigi.



FONT MUTANT








A Nou Barris, a la plaça del líder sindicalista Ángel Pestaña, sota l'eix de la Via Júlia, hi ha un espai verd de 8.000 m2 de forma rectangular. Arran del llac artificial s'hi troba La font mutant d'Enric Pladevall, una mena d'estaca clavada a terra que marca el lloc d'on brolla l'aigua com un contrapunt que, segons va explicar ell mateix, vol ser una mena d'inquietant arbre vesuvià, una arbre sense fulles i que com a fruit dóna un raig d'aigua.

MITJANA ESCULTÒRICA


L'escultura més llarga de Barcelona es troba a l'avinguda Rio de Janeiro, al barri de Prosperitat, i fa 306 metres de llarg. El seu autor és Agustí Roqué, està feta d'onze peces i va costar 17 milions de pessetes. Roqué va treballar colze a colze amb els arquitectes Paloma Bardají i Carles Teixidor en un vial que havia estat objecte de discussió amb els veïns per tal que no fos simplement una via ràpida sense suc ni bruc. Tot aprofitant els Campionats del Món de Futbol de 1982 es va jugar un partit de futbol entre dos equips formats per gent del barri, un delsquals representava l'Ajuntament i ja s'havia pactat que havia de resultar derrotat, al final va ser per 25 a 0. Era una manera de pressionar per part de la gent de Prosperitat

miércoles, 10 de junio de 2015

DIARI: CONVERSA EL REI I LA REINA


Una escultura de Sergi Aguilar que va estar originalment en el vestíbul del que és ara l'edifici Icària de la Vila Olímpica ( Carrer de Joan Miró, 19 i 21 )on hi ha els resgistres de la propietat de Barcelona, decora des del juny del 2011el pati cobert d'accés al casal d'avis i la biblioteca municipal.Inagurada 1992 i emplaçada al 2011. Aquesta és una de les obres més radicals d'aquell fructífer període.





                                                          

DIARI: LA FLAMA


Quinze metres d'alçada i quinze tones de pes feta de acer inoxidable i corten.
Així es La Flama de Ricard Vaccaro inaugurada al bell mig del Carrer Cartellà,
antiga Riera d'Horta, el 16 de maig de 1999.
Aquest projecte va ser focalitzat per Rosa María Clotet i Joan Llongueres, per
una difícil i desperzonalitzada cruïlla del Carrer Cartellà.

DIARI: A. ÁLVARO CUNQUEIRO






L'Agrupació Cultural Gallega Saudade va esperonar la dedicació d'una plaça a l'escriptor Álvaro Cunquiero; va ser inagurada el 30 de Novembre de 1994 per l'alcalde de Barcelona, Pascual Maragall, i realitzada per l'escultor Guillermo Feal Otero. En la seva obra va utilitzar únicament granit. L'escultura es fa honor a un dels grans de la literatura de Galícia tant en llengua castellana.

DIARI: ÀURIGUES OLÍMPIQUES

Quan es va decidir rescatar l'estadi de Montjuïc, entre les peces en pitjor estat es trobaven els Aurigues ­un home i una dona conduint un carro olímpic­ esculpits per Pau Gargallo per a l'Exposició de 1929. La pedra artificial amb què havien estat fets s'havia degradat. Se'n van fer uns motlles de guix i, a l'estiu de 1989, una nova còpia, aquesta vegada en fibra de vidre, va tornar a coronar l'estadi. Al final del mateix any, algú va pensar a fer­ne una còpia en bronze.

DIARI: VÍCTIMES DEL TERRORISME


El 19 de juny de 1987 un atemptat d'ETA al Hipercor, situats al barri de Sant Andreu, causà una tragèdia amb 21 víctimes mortals. Setze anys més tard l'alcalde Joan Clos inaugurava uns jardins situats relativament a prop ­de l'Hipercor­, on van fer un monument que duia el sobrenom de A les víctimes del terrorisme.