Peça escultòrica que ens presenta la figura d'una balladora flamenca en el moment immediatament posterior a l'execució d'un dels seus girs coreogràfics. En aquest sentit, tot i l'esquematisme general amb què s'ha concebut la figura observem que, com a conseqüència d'aquest gir sobtat, el vestit de la balladora està tot rebregat o fent plecs. Aquesta composició esquemàtica és preferent en el cap (llis, despullat de qualsevol ornament propi del vestuari flamenc) i en les extremitats superiors, tot allargassades, com si a les mans la balladora hi dugués un ventall i una castanyola. Per la part posterior de la figura, contrastant amb els revolts del vestit, també és esquemàtic el disseny de la sabata entaconada de la dona que balla aquestes "alegries" a què al·ludeix el títol de l'obra.
